#TúTambién

El bloc Micromachismos, iniciativa de eldiario.es, on durant els últims quatre anys centenars de dones han compartit les seves històries de masclisme quotidià: al carrer, a bars, amb les seves parelles, en els seus treballs, etc. Ha publicat un nou vídeo, titulat #TúTambién, on aquest any són els homes qui donen els seu testimoni d’experiències personals i reconeixen haver tingut en algun moment actituds masclistes També fan autocrítica i reflexionen sobre les seves estratègies per intentar canviar-ho.

L’any passat, aquest mateix bloc, va publicar el vídeo #Amítambién on aquesta ocasió eren dones rellevants de la política, la cultura, l’esport o la ciència que explicaven les seves pròpies experiències com a víctimes d’actituds masclistes.

Clicant aquí podreu llegir l’article de eldiario.es i també trobareu els dos vídeos mencionats anteriorment.

Violències visibles i invisibles. Micromasclismes i feminismes.

Durant les dues sessions anteriors hem estat treballant i reflexionant sobre les diferents violències que es poden exercir contra la dona i quines corrents hi ha per lluitar per erradicar-les. Primer hem fet un repàs de diferents conceptes per entendre exactament el seu significat i saber identificar-los. Hem après la diferència entre patriarcat i masclisme, què són els micromasclismes i hem conegut diferents corrents feministes.
Més tard, hem parlat sobre violència masclista visible i invisible i per visualitzar-ho hem fet servir el gràfic de l’iceberg. Ens hem adonat i sorprès de com una gran quantitat i variada violència invisible ens rodeja constantment i com n’està d’admesa socialment.
Per acabar, hem reflexionat sobre la publicitat sexista que utilitzen alguns mitjans de comunicació i gràcies al debat que s’ha originat, ens ha ajudat a saber identificar aquest tipus de publicitat com una forma més de masclisme.

Dues dones, una ex-mutiladora i l’altra víctima, lluiten contra la MGF

Mariame Sakho és una diputada senegalesa que mutilava nenes i ara lluita per l’erradicació de la pràctica. Fatmata Bangura es va enfrontar a la comunitat per salvar d’un ritual a la seva filla a Sierra Leone

Mariame Sakho va ser elegida diputada al Senegal al juliol de 2017 i és una figura destacada en la seva comunitat de Bakel, a la regió oriental de Tambacounda. Fins fa 19 anys, però, va practicar l’ablació amb les seves pròpies mans a milers de nenes. “Vaig començar de petita, ajudant a la meva àvia, que treballava de talladora”, diu. “Les famílies del nostre grup ètnic, els peul, ens portaven a les nounades i jo guanyava 2.000 francs cefa (uns tres euros) per cada intervenció. Normalment, extirpem el clítoris a nenes d’un o dos mesos, una edat en què la ferida cicatritza millor. Jo també vaig patir l’ablació; llavors era una cosa normal “. Sakhlo prossegueix el seu relat:” Quan Senegal va prohibir la MGF, el 1999, algunes talladores vam ser convocades per un comitè de polítics, religiosos i ONG que ens van advertir que, si seguíem fent-ho, ens detindrien. De manera que vaig renunciar i vaig demanar perdó a Al·là per tot el mal que havia fet en la meva vida, encara que fins llavors no vaig ser conscient. Però resar no era suficient: volia lluitar per aturar la mutilació genital femenina, perquè a Bakel moltes persones continuen practicant-la il·legalment “.

La Sierra Leone de la Fatmata Banguri és una realitat molt diferent. Allà, l’ablació del clítoris i dels llavis menors és una peça fonamental de la iniciació a una societat secreta només per a dones, anomenada Bondo, molt influent en les zones rurals. Les joves són portades a la selva i instruïdes sobre la higiene, l’educació sexual, la casa i els fills, i durant aquesta formació, la MGF és l’acte que les converteix en dones adultes. Entre vestits vermells, faldilles de palla, cares pintades de blanc i màscares rituals, Bondo és l’únic lloc on les dones del camp poden viatjar sense el permís dels homes: les adeptes gaudeixen de gran llibertat i, per tant, acaben per percebre la mutilació com un segell de l’emancipació de la dona.

 

Article extret del diari El País, per llegir l’article sencer clica aquí 

 

20F – Dia Mundial de la Justícia Social

La celebració del Dia Mundial de la Justícia Social busca donar suport a la tasca de la comunitat internacional encaminada a erradicar la pobresa i promoure l’ocupació plena i el treball decent, la igualtat entre els sexes i l’accés al benestar social i la justícia social per a tothom.

La justícia social és un principi fonamental per a la convivència pacífica i pròspera, dins i entre les nacions. Defensem els principis de justícia social quan promovem la igualtat de gènere o els drets dels pobles indígenes i dels migrants. Promovem la justícia social quan eliminem les barreres que enfronten les persones per motius de gènere, edat, raça, ètnia, religió, cultura o discapacitat.

Aquest any la celebració del Dia centra la seva atenció en els treballadors migrants i la seva recerca de la justícia social.

En l’actualitat, el motiu principal per migrar està lligat directament o indirectament a la recerca d’una ocupació digna. Fins i tot en les situacions en les quals el treball no és la raó més important, l’ocupació sol ser un element típic de qualsevol procés migratori.

Els migrants internacionals es xifren en 258 milions.

 

6F – DIA INTERNACIONAL DE TOLERÀNCIA zERO AMB LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA

Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, el 6 de Febrer, des de la Fundació Guné volem manifestar, el nostre més rotund rebuig a aquest tipus de pràctiques i agressions al cos de les dones i de les nenes, que no té cap justificació i que significa clarament una autèntica aberració i violació dels drets humans fonamentals i una forma més de violència exercida sobre les dones, adolescents i nenes.

La Mutilació Genital Femenina (MGF) es refereix a “tots els procediments que impliquen l‘extirpació parcial o total dels genitals externs femenins o altres lesions dels òrgans genitals femenins per motius no mèdics”, segons la definició consensuada entre l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres nou organismes de l’ONU, entre ells l’Unicef.

La MGF és reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes. Reflecteix una desigualtat entre els sexes molt arrelada, i constitueix una forma extrema de discriminació de la dona. És practicada gairebé sempre en menors i constitueix una violació dels drets de l’infant.
Així mateix, viola els drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmès a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.

Segons dades d’Unicef, 200 milions de dones i nenes, a tot el món, han patit MGF. Es calcula que actualment afecta a 3,6 milions de nenes cada any, el que significa que gairebé 10.000 nenes són mutilades genitalment cada dia. En relació amb la Unió Europea, més de 500.000 dones i nenes han patit aquest tipus de mutilació i a Espanya, segons els estudis més recents, 17.000 persones podrien córrer risc de patir-la.

 

 

Vivències entorn la violència

En el dia d’avui hem estat treballant sobre la violència. Primer hem fet un repàs de les anteriors sessions on havíem parlat sobre els estereotips de gènere, com ens afecten i quines conseqüències tenen. Un cop revisat, individualment hem reflexionat sobre el concepte de violència i si n’hem viscut o exercit i com podríem evitar-la. Després s’ha obert un espai de debat on hem explicat vivències entorn la violència. Ha sigut molt interessant perquè hem après a gestionar les emocions com la rabia i l’empatia. A més ha sorgit un conflicte que estem vivint a l’escola i ens han explicat formes de poder solucionar el problema a través del diàleg. Per la propera sessió hem d’haver creat un espai per parlar del conflicte, de com se senten les parts afectades, quines necessitats tenim i com podem trobar una solució.
Ja us informarem de com evoluciona!

 

     

Iniciem el projecte “Recreem el món i eradiquem la violència de gènere”

 

Aquest mes hem iniciat els tallers sobre violència de gènere als 4 grups classe de 4t d’ESO de l’Institut Mont Perdut a Terrassa. Al llarg del 2n i 3r trimestre del curs acadèmic en descobrirem les causes que la provoquen, les analitzarem i les expressarem a través de les arts. Durant la primera sessió de presentació ens hem donat a conèixer dins del grup a travès d’una petita entrevista que hem realitzat per parelles i, posteriorment, entre totes i tots hem reflexionat sobre la pertinença a un mateix món.

 

   

 

 

Identificant els rols de gènere

Durant dues sessions hem estat reflexionant sobre els rols de gènere. Identificant-los i entenent de quina manera ens afecten. Quines causes i conseqüències tenen i veient com ens afecten. A més, hem fet un exercici en collage on cada un de nosaltres hem creat el nostre home i/o dona què ens agradaria arribar a ser.

 

               

 

Iniciem el programa educatiu “Recreem el món – Fent camí cap a l’equitat”

 

Hem iniciat el taller d’APS a l’Institut Miquel Tarradell. La primera sessió ha estat una sessió de presentació per donar-se a conèixer dins del grup, crear un ambient de socialització i reflexionar entre totes i tots sobre qui, què determina la nostra manera de pensar, fer i ser. A partir d’aquesta primera sessió, serà el mateix alumnat que anirà informant sobre les activitats realitzades dins el projecte Recreem el món – Fent camí cap a l’equitat de gènere.

 

L’Ajuntament de Barcelona finança el projecte d’Aprenentatge Servei “Recreem el món – Fent camí cap a l’equitat de gènere” impulsat per la Fundació Guné

L’Ajuntament de Barcelona dins la línia d’aprenentatge i servei subvenciona el projecte “Recreem el món – Fent camí cap a l’equitat de gènere” que tindrà lloc a l’Institut Miquel Tarradell de Barcelona durant el 2n i 3r trimestre del curs acadèmic 2017-2018.

La metodologia d’Aprenentatge Servei és una eina pedagògica complexa que integra el servei a la comunitat amb l’aprenentatge escolar. Combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en què els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.

Les noves corrents pedagògiques apunten que els i les estudiants assimilen millor els conceptes si l’aprenentatge és experimental i poden trobar sentit i utilitat social a allò que estudien.
L’Aprenentatge Servei, com a metodologia educativa, ofereix aquest tipus d’aprenentatge basat en l’experiència i a la vegada facilita una de les grans fites de l’educació: educar en valors i solidaritat col·lectiva.

“Recreem el món – Fent camí cap a l’equitat de gènere” té com a finalitat fomentar en la joventut un pensament crític envers les causes estructurals que provoquen les desigualtats i discriminacions per qüestions de gènere i, que consegüentment, assumeixin responsabilitats individuals i col·lectives.

Mitjançant una sèrie d’aprenentatges sobre la perspectiva de gènere que s’impartiran a l’aula, l’alumnat, adquirirà nous coneixements i compromisos que el capacitarà per portar a terme diferents serveis que promouran el canvi d’actituds i comportaments per aconseguir eradicar la violència de gènere.