Els nostres compromisos de canvi

Un cop hem pres consciència de les causes estructurals que provoquen la violència de gènere i altres tipus de violència ens han proposat que agafem un compromís de canvi per entre totes i tots crear una societat més equitativa i justa per a tothom. Agafar un compromís significa saber que nosaltres com a individus també perpetuem les desigualtats i que si nosaltres canviem la societat, aquesta també canvia. És saber que els nostres actes tenen conseqüències i que hem de ser responsables de com pensem i actuem. Després de reflexionar sobre quin compromís agafar, ens han gravat dient el nostre compromís. Aquell que realment puguem complir. Alguns exemples dels compromisos que hem dit amb els companys: “Em comprometo a no tolerar actituds masclistes”, “Em comprometo a educar els meus fills en la igualtat”, “Em comprometo a fer les feines de casa”…

D’aquí a unes setmanes us presentarem tots els compromisos, estigueu atents/es!

“No m’he convertit en feminista. Vaig néixer feminista”

Avui ens agradaria destacar la figura de l’activista gambiana Isatou Jeng, fundadora de l’organització The Girls ‘Agenda, la qual lluita per acabar amb la mutilació genital femenina i les nenes esposes al seu país, on el 75% de les dones d’entre 15 i 49 ha estat víctima d’ablació.

Quan tenia sis mesos Isatou va ser víctima d’ablació genital, una pràctica formalment prohibida al seu país des de finals de 2015 però que es resisteix a desaparèixer.

“A Gàmbia, el sexe i tot el que envolta als genitals són temes tabú”, assenyala. Aquesta manca d’educació sexual i el limitat accés a contraceptius van ser la causa que es quedés embarassada als 15 anys. “Al meu país és molt dur ser una supervivent d’embaràs juvenil. Fins i tot si ets major d’edat, si no estàs casada, ets una vergonya per a tota la família. El meu embaràs, però, és un dels factors que em va donar la força per embarcar-me en aquesta lluita”. Gràcies a la seva mare que va cuidar de la seva filla, Isatou va poder reprendre els estudis i va graduar-se anys després en Ciències Polítiques.

“A Gàmbia, llicenciar-se després d’haver passat per un embaràs juvenil és una cosa molt estranya. Va ser una època difícil, perquè venia d’una família amb pocs recursos i els estudis poden ser molt cars. Com ho vam aconseguir, va ser una sorpresa per a tothom. Va ser increïble, però en el meu vocabulari no existeix la paraula abandonar”, recalca.

Jeng sap que el seu cas és més únic que estrany. Per això va decidir dissenyar un projecte pilot per ajudar les noies que es troben en la mateixa situació. “Vull que les mares adolescents tornin a somiar. Els donem formació en feminisme, mutilació genital, matrimoni juvenil i els preparem per enfrontar-se a l’estigma de la societat“, explica. “Comparteixo la meva història allà on vagi perquè vegin que si jo vaig poder, elles també poden”.

Gairebé totes les dones involucrades en les activitats de The Girls ‘Agenda han estat víctimes de mutilació genital femenina. Els membres de l’organització treballen molt en petites comunitats rurals, on es dirigeixen a la gent parlant l’idioma local. “Quan els expliques com la mutilació ha afectat la teva vida sexual i la teva salut, moltes altres dones surten a la llum pública i comparteixen el seu testimoni”.

El simple fet de poder abordar en públic un tema tabú com la mutilació genital femenina per Jeng és símptoma que hi ha un canvi en marxa. “La gent jove s’oposa de manera molt ferma a l’ablació. Si seguim per aquest camí, la propera generació a Gàmbia podrà estar lliure de mutilació. Aquest és el moment, hem de seguir aixecant la veu”.

 

Podràs llegir l’article complet clicant aquí.

Relacions de parella

Durant la sessió d’avui com també la de la setmana passada hem reflexionat sobre el que per nosaltres és la relació de parella. A partir d’un qüestionari hem obert un debat per preguntar-nos quins elements hauria de tenir una bona relació de parella i quins d’altres no ens agradaria. S’ha incidit en la importància de mirar-nos a nosaltres mateixos i descobrir el què ens agrada. També hem parlat sobre els conceptes de gelosia i control i som conscients que no vol dir estimar.

Un cop feta la reflexió i debat ens han proposat diferents situacions de conflicte que es poden donar en una relació de parella perquè les analitzéssim, intentant entendre què sentien el noi i la noia, els dos nois i/o les dues noies, per trobar altres formes de resoldre una situació de conflicte. Aquesta ha estat la darrera sessió d’aprenentatge i després de Setmana Santa començarem les sessions de servei.

8 de març – Dia Internacional de la Dona

En vista de l’arribada del Dia Internacional de la Dona, el 8 de Març, en les últimes sessions hem estat indagant sobre l’origen d’aquest dia i el perquè de la celebració.

Vam reflexionar sobre els diversos fets històrics que van contribuir a consolidar aquesta commemoració. Diverses accions al llarg de la història van donar peu a que finalment el dia 8 de març s’estableixi com el Dia Internacional de la Dona.

La vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l‘incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911. Aquesta,  una indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves. Hi van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals. Els fets van trasbalsar la vida social i política de l’època, i van impulsar l’aprovació de lleis per garantir la seguretat i les condicions laborals a les fàbriques. També van donar un major relleu als sindicats, particularment la International Ladies’ Garment Workers’Union, que representava els treballadors del sector tèxtil i que, amb el temps, esdevindria el nucli fundador del principal sindicat dels Estats Units.

Vam aprendre que les primeres celebracions del Dia de les Dones foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l’any 1910 en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes.  Vam conèixer la figura de Clara Zetkin, qui proposà l’establiment del Dia Internacional de les Dones per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer.

El 1972 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar que el 1975 seria l’Any Internacional de la Dona i el 1977 va convidar a tots els Estats a declarar, conforme a les seves tradicions històriques i costums nacionals, un dia com a Dia Internacional pels Drets de la dona i la Pau internacional.

Un cop coneguda la història vàrem veure diferents moviments de dones què han lluitat pels seus drets, com ara Malala guanyador del Nobel de la Pau per la seva lluita diària per reconèixer la importància i la necessitat que totes les nenes del món tinguin dret a l’educació.

O Berta Cáceres, líder indígena, activista i defensora del medi ambient a Hondures. La qual va estar assassinada al març de 2016.

Conèixer les històries de diferents moviments de dones ens va donar la idea de què seria interessant donar a conèixer les històries de lluita de les nostres mares, tietes, amigues, etc. Vàrem entrevistar a les dones del nostre entorn i hem fet una exposició al centre en commemoració del dia 8 de Març on mostrem les seves històries.

 

   

#TúTambién

El bloc Micromachismos, iniciativa de eldiario.es, on durant els últims quatre anys centenars de dones han compartit les seves històries de masclisme quotidià: al carrer, a bars, amb les seves parelles, en els seus treballs, etc. Ha publicat un nou vídeo, titulat #TúTambién, on aquest any són els homes qui donen els seu testimoni d’experiències personals i reconeixen haver tingut en algun moment actituds masclistes També fan autocrítica i reflexionen sobre les seves estratègies per intentar canviar-ho.

L’any passat, aquest mateix bloc, va publicar el vídeo #Amítambién on aquesta ocasió eren dones rellevants de la política, la cultura, l’esport o la ciència que explicaven les seves pròpies experiències com a víctimes d’actituds masclistes.

Clicant aquí podreu llegir l’article de eldiario.es i també trobareu els dos vídeos mencionats anteriorment.

Violències visibles i invisibles. Micromasclismes i feminismes.

Durant les dues sessions anteriors hem estat treballant i reflexionant sobre les diferents violències que es poden exercir contra la dona i quines corrents hi ha per lluitar per erradicar-les. Primer hem fet un repàs de diferents conceptes per entendre exactament el seu significat i saber identificar-los. Hem après la diferència entre patriarcat i masclisme, què són els micromasclismes i hem conegut diferents corrents feministes.
Més tard, hem parlat sobre violència masclista visible i invisible i per visualitzar-ho hem fet servir el gràfic de l’iceberg. Ens hem adonat i sorprès de com una gran quantitat i variada violència invisible ens rodeja constantment i com n’està d’admesa socialment.
Per acabar, hem reflexionat sobre la publicitat sexista que utilitzen alguns mitjans de comunicació i gràcies al debat que s’ha originat, ens ha ajudat a saber identificar aquest tipus de publicitat com una forma més de masclisme.

Dues dones, una ex-mutiladora i l’altra víctima, lluiten contra la MGF

Mariame Sakho és una diputada senegalesa que mutilava nenes i ara lluita per l’erradicació de la pràctica. Fatmata Bangura es va enfrontar a la comunitat per salvar d’un ritual a la seva filla a Sierra Leone

Mariame Sakho va ser elegida diputada al Senegal al juliol de 2017 i és una figura destacada en la seva comunitat de Bakel, a la regió oriental de Tambacounda. Fins fa 19 anys, però, va practicar l’ablació amb les seves pròpies mans a milers de nenes. “Vaig començar de petita, ajudant a la meva àvia, que treballava de talladora”, diu. “Les famílies del nostre grup ètnic, els peul, ens portaven a les nounades i jo guanyava 2.000 francs cefa (uns tres euros) per cada intervenció. Normalment, extirpem el clítoris a nenes d’un o dos mesos, una edat en què la ferida cicatritza millor. Jo també vaig patir l’ablació; llavors era una cosa normal “. Sakhlo prossegueix el seu relat:” Quan Senegal va prohibir la MGF, el 1999, algunes talladores vam ser convocades per un comitè de polítics, religiosos i ONG que ens van advertir que, si seguíem fent-ho, ens detindrien. De manera que vaig renunciar i vaig demanar perdó a Al·là per tot el mal que havia fet en la meva vida, encara que fins llavors no vaig ser conscient. Però resar no era suficient: volia lluitar per aturar la mutilació genital femenina, perquè a Bakel moltes persones continuen practicant-la il·legalment “.

La Sierra Leone de la Fatmata Banguri és una realitat molt diferent. Allà, l’ablació del clítoris i dels llavis menors és una peça fonamental de la iniciació a una societat secreta només per a dones, anomenada Bondo, molt influent en les zones rurals. Les joves són portades a la selva i instruïdes sobre la higiene, l’educació sexual, la casa i els fills, i durant aquesta formació, la MGF és l’acte que les converteix en dones adultes. Entre vestits vermells, faldilles de palla, cares pintades de blanc i màscares rituals, Bondo és l’únic lloc on les dones del camp poden viatjar sense el permís dels homes: les adeptes gaudeixen de gran llibertat i, per tant, acaben per percebre la mutilació com un segell de l’emancipació de la dona.

 

Article extret del diari El País, per llegir l’article sencer clica aquí 

 

20F – Dia Mundial de la Justícia Social

La celebració del Dia Mundial de la Justícia Social busca donar suport a la tasca de la comunitat internacional encaminada a erradicar la pobresa i promoure l’ocupació plena i el treball decent, la igualtat entre els sexes i l’accés al benestar social i la justícia social per a tothom.

La justícia social és un principi fonamental per a la convivència pacífica i pròspera, dins i entre les nacions. Defensem els principis de justícia social quan promovem la igualtat de gènere o els drets dels pobles indígenes i dels migrants. Promovem la justícia social quan eliminem les barreres que enfronten les persones per motius de gènere, edat, raça, ètnia, religió, cultura o discapacitat.

Aquest any la celebració del Dia centra la seva atenció en els treballadors migrants i la seva recerca de la justícia social.

En l’actualitat, el motiu principal per migrar està lligat directament o indirectament a la recerca d’una ocupació digna. Fins i tot en les situacions en les quals el treball no és la raó més important, l’ocupació sol ser un element típic de qualsevol procés migratori.

Els migrants internacionals es xifren en 258 milions.

 

6F – DIA INTERNACIONAL DE TOLERÀNCIA zERO AMB LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA

Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, el 6 de Febrer, des de la Fundació Guné volem manifestar, el nostre més rotund rebuig a aquest tipus de pràctiques i agressions al cos de les dones i de les nenes, que no té cap justificació i que significa clarament una autèntica aberració i violació dels drets humans fonamentals i una forma més de violència exercida sobre les dones, adolescents i nenes.

La Mutilació Genital Femenina (MGF) es refereix a “tots els procediments que impliquen l‘extirpació parcial o total dels genitals externs femenins o altres lesions dels òrgans genitals femenins per motius no mèdics”, segons la definició consensuada entre l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres nou organismes de l’ONU, entre ells l’Unicef.

La MGF és reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes. Reflecteix una desigualtat entre els sexes molt arrelada, i constitueix una forma extrema de discriminació de la dona. És practicada gairebé sempre en menors i constitueix una violació dels drets de l’infant.
Així mateix, viola els drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmès a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.

Segons dades d’Unicef, 200 milions de dones i nenes, a tot el món, han patit MGF. Es calcula que actualment afecta a 3,6 milions de nenes cada any, el que significa que gairebé 10.000 nenes són mutilades genitalment cada dia. En relació amb la Unió Europea, més de 500.000 dones i nenes han patit aquest tipus de mutilació i a Espanya, segons els estudis més recents, 17.000 persones podrien córrer risc de patir-la.

 

 

Vivències entorn la violència

En el dia d’avui hem estat treballant sobre la violència. Primer hem fet un repàs de les anteriors sessions on havíem parlat sobre els estereotips de gènere, com ens afecten i quines conseqüències tenen. Un cop revisat, individualment hem reflexionat sobre el concepte de violència i si n’hem viscut o exercit i com podríem evitar-la. Després s’ha obert un espai de debat on hem explicat vivències entorn la violència. Ha sigut molt interessant perquè hem après a gestionar les emocions com la rabia i l’empatia. A més ha sorgit un conflicte que estem vivint a l’escola i ens han explicat formes de poder solucionar el problema a través del diàleg. Per la propera sessió hem d’haver creat un espai per parlar del conflicte, de com se senten les parts afectades, quines necessitats tenim i com podem trobar una solució.
Ja us informarem de com evoluciona!