10 consells de com educar els nens d’una forma diferent

Avui ens agradaria compartir amb vosaltres l’article que ha escrit en Danny Portillo per a la web Afroféminas.

L’article ressalta 10 consells de com educar els nens d’una forma diferent inspirant-se amb el llibre Feminist Manifesto in Fifteen Suggestions de l’autora Chimamanda Adichie.

A continuació us deixem els 10 anunciats de les propostes de Portillo:

1.-Ensenyem-li a respectar.
2.- Involucrem-lo en les tasques de casa.
3.- Tenen sentiments i emocions i necessiten ser expressats.
4.- Ensenyem-li que les dones són persones.
5.- Tractem-los amb igualtat. Ensenyem sobre el privilegi
6.- Que aprenguin a qüestionar i analitzar.
7.- L’amor té múltiples formes, abracem amb ells la idea que l’amor està allunyat dels mites i de la toxicitat.
8.- No hi ha activitats, colors o joguines de nen i de nena.
9.- Respectar les dones també és respectar la lluita pels seus drets.
10.- Ensenyem-los-hi a afrontar el rebuig.

Llegeix l’article sencer clicant aquí.

Sortim als informatius del Canal Terrassa!

Ja tenim el vídeo de la notícia que va gravar l’equip dels informatius del Canal Terrassa sobre els tallers “Recreem el món i erradiquem la violència de gènere” a l’Institut Mont Perdut.

Clicant aquí podreu llegir la notícia des de la web de Terrassa Digital i podreu veure el vídeo del reportatge que ens van fer.

La setmana que ve s’emetrà una versió més extensa d’aquest reportatge al programa Terrassa Solidària. Terrassencs i terrassenques, estigueu atents!

Volem agrair a l’equip del Canal Terrassa per haver-se interessat en aquest projecte i pel bon treball que han fet amb aquest reportatge.

La TV de Terrassa visita l’Institut Mont Perdut

L’equip dels informatius del Canal Terrassa ens ha visitat a l’institut Mont Perdut i ha realitzat un reportatge sobre el projecte “Recreem el món i erradiquem la violència de gènere”.

Ens han gravat en una de les sessions d’aquests tallers i en aquesta ocasió la sessió estava dedicada a l’expressió artística. Les alumnes i els alumnes havien de treballar les seves capacitats creatives i plasmar sobre paper una violència que volen denunciar i que volen que s’erradiqui.

Pròximament penjarem el vídeo. Estigueu atents i no us el perdeu!

 

Èxit dels tallers “El Nostre cos, el nostre dret”

Durant el cap de setmana del 14 i 15 d’abril hem organitzat tres tallers de sensibilització sobre la Mutilació Genital Femenina (MGF) al Centre Cultural de Canovelles.

Segons dades de l’OMS, es calcula que uns 3 milions de nenes pateixen la MGF cada any i més de 200 milions de nenes i dones vives dels 30 països de l’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia on es concentra aquesta pràctica en l’actualitat, han experimentat alguna forma de MGF.

S’ha de tenir en compte que els motius pels quals es practica la mutilació genital femenina difereixen d’una regió a una altra i d’una època a una altra, tot i que sempre responen a una barreja de factors socioculturals vehiculats per les famílies o comunitats.

Allà on aquesta pràctica és una convenció social, la pressió de la societat perquè l’individu actuï com ho fan i ho han anat fent els altres, així com la necessitat d’acceptació social i la por al rebuig de la comunitat, constitueixen poderoses motivacions per a perpetuar aquesta pràctica.

En la majoria de les societats la MGF es considera una tradició cultural i necessària de la criança de la nena, un ritu de pas a l’edat adulta i una forma de preparar-la pel matrimoni. Sovint té per objectiu assegurar la virginitat abans del matrimoni i la fidelitat després d’ell. En moltes comunitats hi ha la convicció que redueix la libido de la dona i l’ajuda així a resistir la temptació de relacions extramatrimonials.
Aquesta pràctica és considerada com a una forma de preservar la identitat ètnica i de gènere, protegir la feminitat, la puresa i la virginitat, garantir “l’honor de la família” i mantenir una higiene saludable.

No obstant ser un ritu arrelat a la tradició cultural de la comunitat,  la MGF constitueix una forma extrema de discriminació de la dona i reflecteix una gran desigualtat entre els sexes. Està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes i com que és practicada gairebé sempre en menors, constitueix una violació dels drets de l’infant. Així mateix, viola els drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmès a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.

La pràctica de la MGF també és una vulneració dels drets sexuals i reproductius de les dones i és des d’aquest context on volem treballar per sensibilitzar a la ciutadania, sobretot incidint en la que prové dels països on es practica.

Els tallers “El nostre cos, el nostre dret” impartits per Bombo N’Dir i Aliou Sylla es van dividir en tres sessions, una dirigida a les noies, una altra a les mares i per últim, als pares de famílies provinents de l’Àfrica Subsahariana.

Durant el taller de les mares i els pares es va aprofundir sobre les conseqüències físiques i psíquiques que pateixen les nenes i dones mutilades. A més de reflexionar sobre les tradicions, els rols masculins i femenins i la violència de gènere.  Se’ls va capacitar perquè tinguin coneixement de quins són els seus drets, quines lleis els emparen i els protocols existents a Catalunya.

Durant les sessions vam projectar una part del documental Bref on les protagonistes són persones provinents de l’Àfrica Subsahariana i que actualment viuen a Catalunya i reflexionen  sobre la pràctica de la MGF. Alguns dels seus testimonis estan a favor de la pràctica i d’altres en contra. Mitjançant el visionament d’aquesta peça audiovisual i gràcies als professionals encarregats de dinamitzar la sessió es va obrir un espai de diàleg on les dones i els homes van poder expressar les seves opinions, els seus dubtes i temors, les seves experiències, entre d’altres.

El resultat del taller va ser molt satisfactori perquè la majoria dels participants es van comprometre a sensibilitzar la seva comunitat tant aquí com als seus països d’origen.

Volem agrair la participació i compromís de totes i tots. Sentim que cada vegada estem més a prop d’erradicar aquesta aberrant pràctica.

També volem agrair a l’equip del diari El 9 nou de Granollers per haver-se interessat en aquest projecte i haver assistit als tallers. Properament publicarem la notícia que ens van fer. Estigueu atents!

 

 

 

Tallers “El nostre cos, el nostre dret”

Us convidem a participar en els tallers “El nostre cos, el nostre dret” que tindran lloc el dissabte 14 i el diumenge 15 d’abril al Centre Cultural de Canovelles.

“El nostre cos, el nostre dret”, pretén ser un espai de reflexió i diàleg entorn els Drets Sexuals i Reproductius.

Aquests tallers estan dirigits a noies adolescents amb risc de patir la Mutilació Genital Femenina, com també a les mares i als pares provinents de països on s’hi practica.

Es posarà especial èmfasi en les greus conseqüències físiques i psíquiques que pateixen les dones mutilades, així com les lleis i protocols de prevenció que existeixen a Catalunya. A més de reflexionar sobre les tradicions, els rols de gènere i capacitar-les perquè tinguin coneixement de quins són els seus drets i quines lleis les emparen, un dels objectius dels tallers és aconseguir un compromís per part de les participants perquè es converteixin en agents de sensibilització dins les seves comunitats d’origen.

Els tallers seran impartits per la Bombo N’Dir de l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes, experta en gènere i D.D.H.H. i per l’Aliou Sylla, professor provinent del Senegal, membre d’UACRK i defensor dels D.D.H.H.

L’activitat s’emmarca dins del projecte “Recreem el món i erradiquem la violència de gènere” finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Us hi esperem!

 

Iniciem el programa educatiu “Recreem el món i erradiquem la violència de gènere” a Canovelles

Aquest mes hem iniciat el programa educatiu “Recreem el món i erradiquem la violència de gènere” a l’Institut Bellulla de Canovelles.  Durant el 3r trimestre l’alumnat  de 4t d’ESO reflexionarà sobre les causes estructurals que provoca la violència de gènere i quins canvis de comportaments i actituds poden ajudar a erradicar-la.

El programa finalitzarà amb l’organització d’una exposició i una taula rodona on els alumnes presentaran el projecte amb la finalitat de sensibilitzar a la comunitat educativa, a les seves famílies i a la ciutadania en general. A més a més, es promourà una campanya de mobilització social a través de la gravació d’un vídeo que es publicarà a les xarxes socials.

Aquesta activitat s’emmarca dins del projecte finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament “Recreem el món”

Us deixem amb algunes imatges dels grups classe que estan participant.

 

Els nostres compromisos de canvi

Un cop hem pres consciència de les causes estructurals que provoquen la violència de gènere i altres tipus de violència ens han proposat que agafem un compromís de canvi per entre totes i tots crear una societat més equitativa i justa per a tothom. Agafar un compromís significa saber que nosaltres com a individus també perpetuem les desigualtats i que si nosaltres canviem la societat, aquesta també canvia. És saber que els nostres actes tenen conseqüències i que hem de ser responsables de com pensem i actuem. Després de reflexionar sobre quin compromís agafar, ens han gravat dient el nostre compromís. Aquell que realment puguem complir. Alguns exemples dels compromisos que hem dit amb els companys: “Em comprometo a no tolerar actituds masclistes”, “Em comprometo a educar els meus fills en la igualtat”, “Em comprometo a fer les feines de casa”…

D’aquí a unes setmanes us presentarem tots els compromisos, estigueu atents/es!

“No m’he convertit en feminista. Vaig néixer feminista”

Avui ens agradaria destacar la figura de l’activista gambiana Isatou Jeng, fundadora de l’organització The Girls ‘Agenda, la qual lluita per acabar amb la mutilació genital femenina i les nenes esposes al seu país, on el 75% de les dones d’entre 15 i 49 ha estat víctima d’ablació.

Quan tenia sis mesos Isatou va ser víctima d’ablació genital, una pràctica formalment prohibida al seu país des de finals de 2015 però que es resisteix a desaparèixer.

“A Gàmbia, el sexe i tot el que envolta als genitals són temes tabú”, assenyala. Aquesta manca d’educació sexual i el limitat accés a contraceptius van ser la causa que es quedés embarassada als 15 anys. “Al meu país és molt dur ser una supervivent d’embaràs juvenil. Fins i tot si ets major d’edat, si no estàs casada, ets una vergonya per a tota la família. El meu embaràs, però, és un dels factors que em va donar la força per embarcar-me en aquesta lluita”. Gràcies a la seva mare que va cuidar de la seva filla, Isatou va poder reprendre els estudis i va graduar-se anys després en Ciències Polítiques.

“A Gàmbia, llicenciar-se després d’haver passat per un embaràs juvenil és una cosa molt estranya. Va ser una època difícil, perquè venia d’una família amb pocs recursos i els estudis poden ser molt cars. Com ho vam aconseguir, va ser una sorpresa per a tothom. Va ser increïble, però en el meu vocabulari no existeix la paraula abandonar”, recalca.

Jeng sap que el seu cas és més únic que estrany. Per això va decidir dissenyar un projecte pilot per ajudar les noies que es troben en la mateixa situació. “Vull que les mares adolescents tornin a somiar. Els donem formació en feminisme, mutilació genital, matrimoni juvenil i els preparem per enfrontar-se a l’estigma de la societat“, explica. “Comparteixo la meva història allà on vagi perquè vegin que si jo vaig poder, elles també poden”.

Gairebé totes les dones involucrades en les activitats de The Girls ‘Agenda han estat víctimes de mutilació genital femenina. Els membres de l’organització treballen molt en petites comunitats rurals, on es dirigeixen a la gent parlant l’idioma local. “Quan els expliques com la mutilació ha afectat la teva vida sexual i la teva salut, moltes altres dones surten a la llum pública i comparteixen el seu testimoni”.

El simple fet de poder abordar en públic un tema tabú com la mutilació genital femenina per Jeng és símptoma que hi ha un canvi en marxa. “La gent jove s’oposa de manera molt ferma a l’ablació. Si seguim per aquest camí, la propera generació a Gàmbia podrà estar lliure de mutilació. Aquest és el moment, hem de seguir aixecant la veu”.

 

Podràs llegir l’article complet clicant aquí.

Relacions de parella

Durant la sessió d’avui com també la de la setmana passada hem reflexionat sobre el que per nosaltres és la relació de parella. A partir d’un qüestionari hem obert un debat per preguntar-nos quins elements hauria de tenir una bona relació de parella i quins d’altres no ens agradaria. S’ha incidit en la importància de mirar-nos a nosaltres mateixos i descobrir el què ens agrada. També hem parlat sobre els conceptes de gelosia i control i som conscients que no vol dir estimar.

Un cop feta la reflexió i debat ens han proposat diferents situacions de conflicte que es poden donar en una relació de parella perquè les analitzéssim, intentant entendre què sentien el noi i la noia, els dos nois i/o les dues noies, per trobar altres formes de resoldre una situació de conflicte. Aquesta ha estat la darrera sessió d’aprenentatge i després de Setmana Santa començarem les sessions de servei.

8 de març – Dia Internacional de la Dona

En vista de l’arribada del Dia Internacional de la Dona, el 8 de Març, en les últimes sessions hem estat indagant sobre l’origen d’aquest dia i el perquè de la celebració.

Vam reflexionar sobre els diversos fets històrics que van contribuir a consolidar aquesta commemoració. Diverses accions al llarg de la història van donar peu a que finalment el dia 8 de març s’estableixi com el Dia Internacional de la Dona.

La vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l‘incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911. Aquesta,  una indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves. Hi van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals. Els fets van trasbalsar la vida social i política de l’època, i van impulsar l’aprovació de lleis per garantir la seguretat i les condicions laborals a les fàbriques. També van donar un major relleu als sindicats, particularment la International Ladies’ Garment Workers’Union, que representava els treballadors del sector tèxtil i que, amb el temps, esdevindria el nucli fundador del principal sindicat dels Estats Units.

Vam aprendre que les primeres celebracions del Dia de les Dones foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l’any 1910 en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes.  Vam conèixer la figura de Clara Zetkin, qui proposà l’establiment del Dia Internacional de les Dones per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer.

El 1972 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar que el 1975 seria l’Any Internacional de la Dona i el 1977 va convidar a tots els Estats a declarar, conforme a les seves tradicions històriques i costums nacionals, un dia com a Dia Internacional pels Drets de la dona i la Pau internacional.

Un cop coneguda la història vàrem veure diferents moviments de dones què han lluitat pels seus drets, com ara Malala guanyador del Nobel de la Pau per la seva lluita diària per reconèixer la importància i la necessitat que totes les nenes del món tinguin dret a l’educació.

O Berta Cáceres, líder indígena, activista i defensora del medi ambient a Hondures. La qual va estar assassinada al març de 2016.

Conèixer les històries de diferents moviments de dones ens va donar la idea de què seria interessant donar a conèixer les històries de lluita de les nostres mares, tietes, amigues, etc. Vàrem entrevistar a les dones del nostre entorn i hem fet una exposició al centre en commemoració del dia 8 de Març on mostrem les seves històries.