Entrades

Exposició “Recreem el món” a Terrassa

Us convidem a participar en l’exposició i taula rodona “Recreem el món. No a la violència” que tindrà lloc el dissabte 20 d’octubre a les 16h al centre Sunuker de Terrassa.

Aquest esdeveniment formarà part de la Jornada Solidària que organitza l’Associació Catalana de Residents Senegalesos de Terrassa, on també s’organitzaran altres activitats i xerrades per fomentar la solidaritat, l’intercanvi i la sensibilització entre la ciutadania de Terrassa.

Durant la taula rodona reflexionarem sobre la violència de gènere i la seva interacció amb altres violències per debatre entre totes i tots quins nous camins ens  poden portar cap a un món just i lliure de violència.

Els materials de l’exposició han estat creats per l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Mont Perdut de Terrassa en el marc del projecte “Recreem el món i erradiquem la violència de gènere” finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

No us la perdeu! Us esperem el dissabte!

 

 

Exposició i taula rodona “Recreem el món. No a la violència”

Ja hem tornat de les vacances i amb les piles ben carregades!

Esperem que hàgiu passat bon estiu. Nosaltres tornem amb moltes ganes d’iniciar nous projectes i activitats i de continuar amb alguns dels projectes que havíem iniciat abans de les vacances.

Comencem el setembre amb l’exposició i taula rodona “Recreem el món. No a la violència” que tindrà lloc aquest dissabte a les 16 h al Centre Cultural de Canovelles.

L’exposició que us presentem és una invitació a reflexionar sobre la violència de gènere i la seva interacció directa amb altres violències. Els materials de l’exposició han estat creats per l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Bellulla en el marc del projecte “Recreem el món i erradiquem la violència de gènere” finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

La taula rodona estarà representada per la Bombo N’Dir, experta en gènere i DDHH, presidenta de l’entitat ADIS, l’Aliou Sylla, professor i dinamitzador cultural i l’Anna Alié, representant de la Fundació Guné.

No us la perdeu! Us esperem el dissabte!

 

Èxit dels tallers “El Nostre cos, el nostre dret”

Durant el cap de setmana del 14 i 15 d’abril hem organitzat tres tallers de sensibilització sobre la Mutilació Genital Femenina (MGF) al Centre Cultural de Canovelles.

Segons dades de l’OMS, es calcula que uns 3 milions de nenes pateixen la MGF cada any i més de 200 milions de nenes i dones vives dels 30 països de l’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia on es concentra aquesta pràctica en l’actualitat, han experimentat alguna forma de MGF.

S’ha de tenir en compte que els motius pels quals es practica la mutilació genital femenina difereixen d’una regió a una altra i d’una època a una altra, tot i que sempre responen a una barreja de factors socioculturals vehiculats per les famílies o comunitats.

Allà on aquesta pràctica és una convenció social, la pressió de la societat perquè l’individu actuï com ho fan i ho han anat fent els altres, així com la necessitat d’acceptació social i la por al rebuig de la comunitat, constitueixen poderoses motivacions per a perpetuar aquesta pràctica.

En la majoria de les societats la MGF es considera una tradició cultural i necessària de la criança de la nena, un ritu de pas a l’edat adulta i una forma de preparar-la pel matrimoni. Sovint té per objectiu assegurar la virginitat abans del matrimoni i la fidelitat després d’ell. En moltes comunitats hi ha la convicció que redueix la libido de la dona i l’ajuda així a resistir la temptació de relacions extramatrimonials.
Aquesta pràctica és considerada com a una forma de preservar la identitat ètnica i de gènere, protegir la feminitat, la puresa i la virginitat, garantir “l’honor de la família” i mantenir una higiene saludable.

No obstant ser un ritu arrelat a la tradició cultural de la comunitat,  la MGF constitueix una forma extrema de discriminació de la dona i reflecteix una gran desigualtat entre els sexes. Està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes i com que és practicada gairebé sempre en menors, constitueix una violació dels drets de l’infant. Així mateix, viola els drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmès a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.

La pràctica de la MGF també és una vulneració dels drets sexuals i reproductius de les dones i és des d’aquest context on volem treballar per sensibilitzar a la ciutadania, sobretot incidint en la que prové dels països on es practica.

Els tallers “El nostre cos, el nostre dret” impartits per Bombo N’Dir i Aliou Sylla es van dividir en tres sessions, una dirigida a les noies, una altra a les mares i per últim, als pares de famílies provinents de l’Àfrica Subsahariana.

Durant el taller de les mares i els pares es va aprofundir sobre les conseqüències físiques i psíquiques que pateixen les nenes i dones mutilades. A més de reflexionar sobre les tradicions, els rols masculins i femenins i la violència de gènere.  Se’ls va capacitar perquè tinguin coneixement de quins són els seus drets, quines lleis els emparen i els protocols existents a Catalunya.

Durant les sessions vam projectar una part del documental Bref on les protagonistes són persones provinents de l’Àfrica Subsahariana i que actualment viuen a Catalunya i reflexionen  sobre la pràctica de la MGF. Alguns dels seus testimonis estan a favor de la pràctica i d’altres en contra. Mitjançant el visionament d’aquesta peça audiovisual i gràcies als professionals encarregats de dinamitzar la sessió es va obrir un espai de diàleg on les dones i els homes van poder expressar les seves opinions, els seus dubtes i temors, les seves experiències, entre d’altres.

El resultat del taller va ser molt satisfactori perquè la majoria dels participants es van comprometre a sensibilitzar la seva comunitat tant aquí com als seus països d’origen.

Volem agrair la participació i compromís de totes i tots. Sentim que cada vegada estem més a prop d’erradicar aquesta aberrant pràctica.

També volem agrair a l’equip del diari El 9 nou de Granollers per haver-se interessat en aquest projecte i haver assistit als tallers. Properament publicarem la notícia que ens van fer. Estigueu atents!

 

 

 

Tallers “El nostre cos, el nostre dret”

Us convidem a participar en els tallers “El nostre cos, el nostre dret” que tindran lloc el dissabte 14 i el diumenge 15 d’abril al Centre Cultural de Canovelles.

“El nostre cos, el nostre dret”, pretén ser un espai de reflexió i diàleg entorn els Drets Sexuals i Reproductius.

Aquests tallers estan dirigits a noies adolescents amb risc de patir la Mutilació Genital Femenina, com també a les mares i als pares provinents de països on s’hi practica.

Es posarà especial èmfasi en les greus conseqüències físiques i psíquiques que pateixen les dones mutilades, així com les lleis i protocols de prevenció que existeixen a Catalunya. A més de reflexionar sobre les tradicions, els rols de gènere i capacitar-les perquè tinguin coneixement de quins són els seus drets i quines lleis les emparen, un dels objectius dels tallers és aconseguir un compromís per part de les participants perquè es converteixin en agents de sensibilització dins les seves comunitats d’origen.

Els tallers seran impartits per la Bombo N’Dir de l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes, experta en gènere i D.D.H.H. i per l’Aliou Sylla, professor provinent del Senegal, membre d’UACRK i defensor dels D.D.H.H.

L’activitat s’emmarca dins del projecte “Recreem el món i erradiquem la violència de gènere” finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Us hi esperem!

 

“No m’he convertit en feminista. Vaig néixer feminista”

Avui ens agradaria destacar la figura de l’activista gambiana Isatou Jeng, fundadora de l’organització The Girls ‘Agenda, la qual lluita per acabar amb la mutilació genital femenina i les nenes esposes al seu país, on el 75% de les dones d’entre 15 i 49 ha estat víctima d’ablació.

Quan tenia sis mesos Isatou va ser víctima d’ablació genital, una pràctica formalment prohibida al seu país des de finals de 2015 però que es resisteix a desaparèixer.

“A Gàmbia, el sexe i tot el que envolta als genitals són temes tabú”, assenyala. Aquesta manca d’educació sexual i el limitat accés a contraceptius van ser la causa que es quedés embarassada als 15 anys. “Al meu país és molt dur ser una supervivent d’embaràs juvenil. Fins i tot si ets major d’edat, si no estàs casada, ets una vergonya per a tota la família. El meu embaràs, però, és un dels factors que em va donar la força per embarcar-me en aquesta lluita”. Gràcies a la seva mare que va cuidar de la seva filla, Isatou va poder reprendre els estudis i va graduar-se anys després en Ciències Polítiques.

“A Gàmbia, llicenciar-se després d’haver passat per un embaràs juvenil és una cosa molt estranya. Va ser una època difícil, perquè venia d’una família amb pocs recursos i els estudis poden ser molt cars. Com ho vam aconseguir, va ser una sorpresa per a tothom. Va ser increïble, però en el meu vocabulari no existeix la paraula abandonar”, recalca.

Jeng sap que el seu cas és més únic que estrany. Per això va decidir dissenyar un projecte pilot per ajudar les noies que es troben en la mateixa situació. “Vull que les mares adolescents tornin a somiar. Els donem formació en feminisme, mutilació genital, matrimoni juvenil i els preparem per enfrontar-se a l’estigma de la societat“, explica. “Comparteixo la meva història allà on vagi perquè vegin que si jo vaig poder, elles també poden”.

Gairebé totes les dones involucrades en les activitats de The Girls ‘Agenda han estat víctimes de mutilació genital femenina. Els membres de l’organització treballen molt en petites comunitats rurals, on es dirigeixen a la gent parlant l’idioma local. “Quan els expliques com la mutilació ha afectat la teva vida sexual i la teva salut, moltes altres dones surten a la llum pública i comparteixen el seu testimoni”.

El simple fet de poder abordar en públic un tema tabú com la mutilació genital femenina per Jeng és símptoma que hi ha un canvi en marxa. “La gent jove s’oposa de manera molt ferma a l’ablació. Si seguim per aquest camí, la propera generació a Gàmbia podrà estar lliure de mutilació. Aquest és el moment, hem de seguir aixecant la veu”.

 

Podràs llegir l’article complet clicant aquí.

6F – DIA INTERNACIONAL DE TOLERÀNCIA zERO AMB LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA

Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, el 6 de Febrer, des de la Fundació Guné volem manifestar, el nostre més rotund rebuig a aquest tipus de pràctiques i agressions al cos de les dones i de les nenes, que no té cap justificació i que significa clarament una autèntica aberració i violació dels drets humans fonamentals i una forma més de violència exercida sobre les dones, adolescents i nenes.

La Mutilació Genital Femenina (MGF) es refereix a “tots els procediments que impliquen l‘extirpació parcial o total dels genitals externs femenins o altres lesions dels òrgans genitals femenins per motius no mèdics”, segons la definició consensuada entre l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres nou organismes de l’ONU, entre ells l’Unicef.

La MGF és reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes. Reflecteix una desigualtat entre els sexes molt arrelada, i constitueix una forma extrema de discriminació de la dona. És practicada gairebé sempre en menors i constitueix una violació dels drets de l’infant.
Així mateix, viola els drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmès a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.

Segons dades d’Unicef, 200 milions de dones i nenes, a tot el món, han patit MGF. Es calcula que actualment afecta a 3,6 milions de nenes cada any, el que significa que gairebé 10.000 nenes són mutilades genitalment cada dia. En relació amb la Unió Europea, més de 500.000 dones i nenes han patit aquest tipus de mutilació i a Espanya, segons els estudis més recents, 17.000 persones podrien córrer risc de patir-la.