Entrades

Tallers als professionals i estudiants dins l’àmbit de la salut i el sector social

Durant els mesos de maig i juny s’han dut a terme diferents tallers dirigits a professionals i estudiants que tenen relació amb persones provinents de països on es practica la Mutilació Genital Femenina.

Ampliar els coneixements sobre una pràctica que és una violació dels drets de les nenes i dones és important per tal de poder donar una millor resposta davant d’una dona i/o nena mutilada.

L’experta en DDHH i gènere, Bomb N’Dir ha estat l’encarregada de dinamitzar els tallers. Es va realitzar una primera part d’aproximació sobre què és la MGF, les seves tipologies, prevalences, els marcs legals, entre d’altres, per finalment analitzar diferents casos i debatre sobre l’acostament i intervenció que s’ha de realitzar.

El resultat dels mateixos ha estat molt satisfactori i ha donat resposta a una necessitat real.

 

Èxit dels tallers “El Nostre cos, el nostre dret”

Durant el cap de setmana del 14 i 15 d’abril hem organitzat tres tallers de sensibilització sobre la Mutilació Genital Femenina (MGF) al Centre Cultural de Canovelles.

Segons dades de l’OMS, es calcula que uns 3 milions de nenes pateixen la MGF cada any i més de 200 milions de nenes i dones vives dels 30 països de l’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia on es concentra aquesta pràctica en l’actualitat, han experimentat alguna forma de MGF.

S’ha de tenir en compte que els motius pels quals es practica la mutilació genital femenina difereixen d’una regió a una altra i d’una època a una altra, tot i que sempre responen a una barreja de factors socioculturals vehiculats per les famílies o comunitats.

Allà on aquesta pràctica és una convenció social, la pressió de la societat perquè l’individu actuï com ho fan i ho han anat fent els altres, així com la necessitat d’acceptació social i la por al rebuig de la comunitat, constitueixen poderoses motivacions per a perpetuar aquesta pràctica.

En la majoria de les societats la MGF es considera una tradició cultural i necessària de la criança de la nena, un ritu de pas a l’edat adulta i una forma de preparar-la pel matrimoni. Sovint té per objectiu assegurar la virginitat abans del matrimoni i la fidelitat després d’ell. En moltes comunitats hi ha la convicció que redueix la libido de la dona i l’ajuda així a resistir la temptació de relacions extramatrimonials.
Aquesta pràctica és considerada com a una forma de preservar la identitat ètnica i de gènere, protegir la feminitat, la puresa i la virginitat, garantir “l’honor de la família” i mantenir una higiene saludable.

No obstant ser un ritu arrelat a la tradició cultural de la comunitat,  la MGF constitueix una forma extrema de discriminació de la dona i reflecteix una gran desigualtat entre els sexes. Està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes i com que és practicada gairebé sempre en menors, constitueix una violació dels drets de l’infant. Així mateix, viola els drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmès a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.

La pràctica de la MGF també és una vulneració dels drets sexuals i reproductius de les dones i és des d’aquest context on volem treballar per sensibilitzar a la ciutadania, sobretot incidint en la que prové dels països on es practica.

Els tallers “El nostre cos, el nostre dret” impartits per Bombo N’Dir i Aliou Sylla es van dividir en tres sessions, una dirigida a les noies, una altra a les mares i per últim, als pares de famílies provinents de l’Àfrica Subsahariana.

Durant el taller de les mares i els pares es va aprofundir sobre les conseqüències físiques i psíquiques que pateixen les nenes i dones mutilades. A més de reflexionar sobre les tradicions, els rols masculins i femenins i la violència de gènere.  Se’ls va capacitar perquè tinguin coneixement de quins són els seus drets, quines lleis els emparen i els protocols existents a Catalunya.

Durant les sessions vam projectar una part del documental Bref on les protagonistes són persones provinents de l’Àfrica Subsahariana i que actualment viuen a Catalunya i reflexionen  sobre la pràctica de la MGF. Alguns dels seus testimonis estan a favor de la pràctica i d’altres en contra. Mitjançant el visionament d’aquesta peça audiovisual i gràcies als professionals encarregats de dinamitzar la sessió es va obrir un espai de diàleg on les dones i els homes van poder expressar les seves opinions, els seus dubtes i temors, les seves experiències, entre d’altres.

El resultat del taller va ser molt satisfactori perquè la majoria dels participants es van comprometre a sensibilitzar la seva comunitat tant aquí com als seus països d’origen.

Volem agrair la participació i compromís de totes i tots. Sentim que cada vegada estem més a prop d’erradicar aquesta aberrant pràctica.

També volem agrair a l’equip del diari El 9 nou de Granollers per haver-se interessat en aquest projecte i haver assistit als tallers. Properament publicarem la notícia que ens van fer. Estigueu atents!

 

 

 

Dues dones, una ex-mutiladora i l’altra víctima, lluiten contra la MGF

Mariame Sakho és una diputada senegalesa que mutilava nenes i ara lluita per l’erradicació de la pràctica. Fatmata Bangura es va enfrontar a la comunitat per salvar d’un ritual a la seva filla a Sierra Leone

Mariame Sakho va ser elegida diputada al Senegal al juliol de 2017 i és una figura destacada en la seva comunitat de Bakel, a la regió oriental de Tambacounda. Fins fa 19 anys, però, va practicar l’ablació amb les seves pròpies mans a milers de nenes. “Vaig començar de petita, ajudant a la meva àvia, que treballava de talladora”, diu. “Les famílies del nostre grup ètnic, els peul, ens portaven a les nounades i jo guanyava 2.000 francs cefa (uns tres euros) per cada intervenció. Normalment, extirpem el clítoris a nenes d’un o dos mesos, una edat en què la ferida cicatritza millor. Jo també vaig patir l’ablació; llavors era una cosa normal “. Sakhlo prossegueix el seu relat:” Quan Senegal va prohibir la MGF, el 1999, algunes talladores vam ser convocades per un comitè de polítics, religiosos i ONG que ens van advertir que, si seguíem fent-ho, ens detindrien. De manera que vaig renunciar i vaig demanar perdó a Al·là per tot el mal que havia fet en la meva vida, encara que fins llavors no vaig ser conscient. Però resar no era suficient: volia lluitar per aturar la mutilació genital femenina, perquè a Bakel moltes persones continuen practicant-la il·legalment “.

La Sierra Leone de la Fatmata Banguri és una realitat molt diferent. Allà, l’ablació del clítoris i dels llavis menors és una peça fonamental de la iniciació a una societat secreta només per a dones, anomenada Bondo, molt influent en les zones rurals. Les joves són portades a la selva i instruïdes sobre la higiene, l’educació sexual, la casa i els fills, i durant aquesta formació, la MGF és l’acte que les converteix en dones adultes. Entre vestits vermells, faldilles de palla, cares pintades de blanc i màscares rituals, Bondo és l’únic lloc on les dones del camp poden viatjar sense el permís dels homes: les adeptes gaudeixen de gran llibertat i, per tant, acaben per percebre la mutilació com un segell de l’emancipació de la dona.

 

Article extret del diari El País, per llegir l’article sencer clica aquí 

 

6F – DIA INTERNACIONAL DE TOLERÀNCIA zERO AMB LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA

Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, el 6 de Febrer, des de la Fundació Guné volem manifestar, el nostre més rotund rebuig a aquest tipus de pràctiques i agressions al cos de les dones i de les nenes, que no té cap justificació i que significa clarament una autèntica aberració i violació dels drets humans fonamentals i una forma més de violència exercida sobre les dones, adolescents i nenes.

La Mutilació Genital Femenina (MGF) es refereix a “tots els procediments que impliquen l‘extirpació parcial o total dels genitals externs femenins o altres lesions dels òrgans genitals femenins per motius no mèdics”, segons la definició consensuada entre l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres nou organismes de l’ONU, entre ells l’Unicef.

La MGF és reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes. Reflecteix una desigualtat entre els sexes molt arrelada, i constitueix una forma extrema de discriminació de la dona. És practicada gairebé sempre en menors i constitueix una violació dels drets de l’infant.
Així mateix, viola els drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmès a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.

Segons dades d’Unicef, 200 milions de dones i nenes, a tot el món, han patit MGF. Es calcula que actualment afecta a 3,6 milions de nenes cada any, el que significa que gairebé 10.000 nenes són mutilades genitalment cada dia. En relació amb la Unió Europea, més de 500.000 dones i nenes han patit aquest tipus de mutilació i a Espanya, segons els estudis més recents, 17.000 persones podrien córrer risc de patir-la.